< Carta d'en Pau referent a l'Homenatge. Transcripció literal >
<... segueixo anant de kul rigorós, i el cap m'explota. m'estan preparant un "homenatge al dioptria" que en realitat és una explotació descarada. sí: de mi i de la meva obra. han fet veure que em volien donar una sorpresa (cosa impossible perquè, segons el seu propi guió, jo hi he de figurar reiteradament com a protagonista), per mantenir-me en la inòpia fins que han tingut tot el pastís cuinat -a la seva manera, segons els seus dubtosos gustos i criteris, i sobretot, a remolc dels seus inexpressables interessos- i ben repartidet entre ells. i aleshores, d'avui per demà, m'ho han explicat, per sobre (la sorpresa s'acababa aquí), sense entrar en detall, sense confessar tot el tinglado que hi ha al darrere, i ens han posat a tots a currar, han fotut mà al nostre arxiu, a la nostra hemeroteca, a les nostres fotos (per no haver de pagar als fotògrafs que les van fer), m'han posat davant les càmares, de video i de fotos, m'han fet recordar tot el quehan volgut, ens han avassallat, ho han trepitjat tot, ens han demanat contactes i telèfons, intermediacions, l'oro i el moro. i tot, ¿a canvi de què? d'uns hipotètics drets d'autor, la meitat dels quals es quedarà la sgae. a part d'això, ni les gràcies. pitjor: les gràcies els hi he de donar jo a ells. per l'any pau riba... com fins i tot s'han atrevit a publicar. pels 35 anys de dioptria (que en realitat son 37). per tot el negoci que pensen fer uns i altres i que aixafa tots els meus plans immediats perquè coparan el mercat, el saturaran, o ja ho han fet, vaja, car ja està tot dat i beneït: es parlarà del pau riba a tot arreu i a tots els nivells sense que el pau riba (tan políticament incorrecte, tan artisticament acabat, tan comercialment impresentable i molest) hi tingui res a veure i sense que hi pugui dir res so pena d'aparèixer com un desagraït.
A
sobre ho faran de qualsevol manera, amb pocs mitjans, sense simpatia, sense
interès -tot i que no sense interessos-, sense rigor professional.
una indecència, vaja, un complot del que jo m'he anat assabentant per
boca de tercers i en el qual hi està ficada tota, o una grandíssima
part de, la professió: les revistes més importants, tv3, l'auditori,
algunes discogràfiques, els responsables de circuits de teatres i ajuntaments,
part de la crítica, la sgae... i algunes de les persones més
influents del sector. fins i tot el conseller. per més inri, quan,
per una d'aquelles coses del destí se'ls hi ha escapat de les mans
i s'han trobat amb què els executors d'un documental sobre com es va
fer el disc (una peça clau, pel que es veu) s'han desenganxat del projecte
i, aprofitant que no hi ha res escrit ni firmat (tots es fa per la cara, aquí,
sense un duro, per suposat, no hi peles per fer favors als artistes, tots
hem de col•laborar a fer país), s'han buscat la vida per fer-lo
i presentar-lo com déu mana i d'una manera molt més digna, aleshores
em citen amb urgència, m'expliquen un cúmul de bestieses i fan
recaure sobre mi la responsabilitat de l'èxit de tota la operació:
o firmo a favor dels uns o firmo a favor dels altres. apa! per si no en tenia
prou. i no firmar a favor d'ells vol dir tanncar-me les portes de totes les
institucions durant anys. de per riure! mirant de convèncer-me, fins
i tot han arribat a dir-me que havíen pensat concedirme el disseny
del decorat, jo que soc tan bon grafista... ja veus: és la guerra.
i tot, sin comerlo ni beberlo. jo estava tan tranquil manegant artesanalment
els meus petits destins, que és com a mi m'agrada fer-ho, la meva opció,
i resulta que mentrestant uns quants altruïstes carregats de bona fe,
gent que m'estima, m'estaven arreglant la vida sense que jo atinés
ni a sospitar-ho. per descomptat, la meva reacció ens ha fet veure
a tots -a mi el primer- fins a quin punt arribo a ser desagraït i humanament
rèptil. quina insospitada baixa estopa, la meva! P.R.
PAU RIBA
Estiu'06